On acaba el soroll

De vegades imagine com hauria sigut despertar i troba-te a l’altra banda del llit. No passa res. Només que hi ha futurs que continuen existint en algun lloc, encara que mai no hagen ocorregut. I és allí on encara et bese cada nit sense haver-te besat ni una sola vegada.

No et demanaria que m’estimares. Em bastataria que un dia, per un instant, el teu silenci tinguera el meu nom. Et donaria les nits que encara em queden si poguera descansar dins dels teus ulls. Et donaria la veu si això fera que em buscares una sola vegada. Et donaria les mans perquè aprengueren la forma exacta de les teues, encara que després les haguera de perdre.