Perquè toca
Hem aprés a dir «perquè toca» quan fem allò que els altres esperen de nosaltres, encara que signifique renunciar al que ens fa feliços. Somriem per a fotografies que no reflectixen com ens sentim, complim expectatives que no compartim i disfressem de maduresa allò que, de vegades, no és més que resignació. Però, i si fer el que toca fora precisament el contrari? Si consistira a viure amb honestedat, defensar allò que ens ompli l'ànima i deixar de representar una felicitat que no sentim? Perquè potser la pitjor manera de trair-nos no és renunciar a la felicitat, sinó acabar dient-li responsabilitat a la nostra renúncia i convéncer-nos que és el que toca.
