6 d’octubre del 2026
Fragments
Perquè toca
Hem aprés a dir «perquè toca» quan fem allò que els altres esperen de nosaltres, encara que signifique renunciar al que ens fa feliços. Somriem per a fotografies que no reflectixen com ens sentim, complim expectatives que no compartim i disfressem de maduresa allò que, de vegades, no és més que resignació. Però, i si fer el que toca fora precisament el contrari? Si consistira a viure amb honestedat, defensar allò que ens ompli l'ànima i deixar de representar una felicitat que no sentim? Perquè potser la pitjor manera de trair-nos no és renunciar a la felicitat, sinó acabar dient-li responsabilitat a la nostra renúncia i convéncer-nos que és el que toca.
Llegir →ÚLTIMS TEXTOS
3 d’octubre del 2026
El món
Llibertat i vertigen
Aquesta entrada naix d’una conversa amb algú especial, d’eixes que comencen parlant de llibertat i acaben portant-te a llocs que no esperaves. Una reflexió sobre el vertigen d’elegir, sobre el risc quan ja tenim alguna cosa a perdre i sobre eixa estranya necessitat d’acostar-nos, de tant en tant, a la vora. Perquè potser ser lliure no consisteix a no necessitar ningú, sinó a poder caminar sol i, malgrat això, triar amb qui vols perdre un poc el nord.
2 d’octubre del 2026
25 de setembre del 2026
Absències
No et demane que tornes
No et demane que tornes. Només intente entendre què queda quan algú se’n va però continua habitant alguns racons de nosaltres. Una entrada sobre l’absència, la memòria i eixa forma estranya d’estimar que ja no espera res, però encara recorda.
11 d’agost del 2026
Vincles
La pròxima vegada
Potser algunes mirades no arriben per quedar-se, sinó perquè reconeguem la pròxima